Ressenyes

diumenge, 21 de juny del 2009

Renegat...

Les coses s'han de dir pel seu nom: renegat. Sóc un renegat. Jo ja intuia que patia d'alguna xacra, que hem passava alguna cosa, però ara m'han obert els ulls. I contra la raó absoluta i universal no es pot sinó callar.
En la mesura del possible sempre he intentat ser bastant equilibrat i neutral i no fer judicis preconcebuts. Si una cosa és bona o no, si m'agrada o no, ho haurà de ser independentment del que puguera pensar abans d'ella; o dit d'una altra manera, per a opinar has de ser honest.
Perquè clar, jo també sé i puc dir que tal llibre és merda, que El codigo da Vinci, que Harry Potter ics no és sinó femta cultural. Que no teniu ni puta idea, que no sabeu les excelsituds de les coses que JO llig i que vosalres no llegiu perquè ni voleu ni podeu, perquè no vos arriba, perquè sou deixalla intel·lectual.
I ara m'ho retrauen. Per gosar a dir que no totes les pel·lícules que es veuen menjant roses són impresentables i que les que es veuen amb subtítols són totes mostres d'una sensibilitat i poètica extraordinària, m'han dit renegat.
I renegat per què? Perquè JO estava al parnàs dels pocs que entenien, que sabien. Perquè jo havia tastat amb els meus morros l'ambrosia de la CULTURA. Ho tenia tot, JO havia vist Kusturica i Truffaut, havua llegit Carner, Delibes... i ara gose embrutar les meues sentides amb els productes mundans fets per al poble pla, pobre, que no entén...
I ja veus per què... per dir que no es pot ser tan a priorístic. Ni tot és tan bo per ser d'un costat, ni tan execrable per pertànyer a l'altre. Que una mínima honestedat obliga a formar judicis fonamentats. És pot dir que tal llibre o tal pel·lícula no valen res, però si s'han vist. Ni tot és bo ni tot és femta, però un mínim d'honestedat obliga a acceptar que algun valor tenen totes les coses: ni que siga reconèixer que alguna cosa tindrà -màrketing a banda- un llibre que aconsegueix ser amplament llegit. Si es pretén estar ente joves, ensenyar a joves, no s'ha d'acostar u a allò que els joves veuen, senten, respiren? Es pot intentar guiar algú si no hi ha una empatia, si no comprens el perquè de les seues tries.
Però no, tot són excuses -les meues- de mal pagador per no acceptar la veritat absoluta de ser un RENEGAT. Sense pal·liatius. Jo que he tingut a les meues mans l'essència justa d'allò sublim. Els meus ulls no entenen, els meus dits no saben.
He gosat arrimar-me a allò que veu el poble, que diu la gent. I a la fi no quedarà altra, que si al capdavall es tracta d'entrar al parnàs del saber sota pal·li, hauré de triar i triaré ser un dels que el sostenen i fer el seguici d'aquells que ens guien en la foscor, que veuen el que nosaltres no entenem.

PD: Ja sé que el text és un poc demagog.

3 comentaris:

  1. Sí, molt demagog, i sí, eres un renegat. I tot va ser perquè vaig comparar una pel·lícula que havia vist amb altres que m'agraden. I perquè et vaig dir que no entenia com algú podia posar una pel·lícula de Woody Allen al nivell de X-Men. On veus tu les roses i els subtítols, Fran? On està Bukowski? No sigues simple!

    No tergiverses les coses, perquè perds la raó. Això és el que els dic als meus xiquets.

    Oh, pobre tribu mandinga que mai no ha pogut veure una pel·lícula de Truffaut! Oh, pobres de nosaltres, occidentals, que mai no podrem accedir a la sabiesa i la cultura mandinga. Oh, ens estem perdent una valousíssima manera de veure i d'interpretar el món!

    I què que ells no puguen llegir el Tirant? I què que nosaltres no poguem arribar a interpretar els haikus més corprenedors per als orientals?

    No te n'adones que dónes la volta a les coses? No veus que ets tu qui es posa a la defensiva quan es parla de qualsevol que tu no acceptes, per qualsevol raó?

    No és CULTURA sinó cultures.

    I no confongues el que agrada al poble amb obres que són valuoses perquè han suposat un trencament i han revolucionat un gènere, un saber, un camp de coneixement, siga ací o a Pequín. Si són valuoses és perquè perduren (torne a La Belle Personne, que ha fet un homenatge a un mestre del cinema francés dels setanta).

    Fran, sincerament, aquest text es podria confondre amb un de Fernando Sabater.

    ResponElimina
  2. Justament el que jo defense és que no cal diferenciar "el que agrada al poble" amb "les obres que són valuoses". Totes són obres de creació, i continue pensant que no està bé opinar sobre una obra que no s'ha vist: has vist X-men per dir que no val res?
    Aleshores és normal dir que tal persona no té ni idea de cinema per dir que li va agrada X-men?
    Jo no tergiverse res, però de vegades cal no ser tan elitista.
    I lo de Bukowski ja sé que no va eixir en la conversa, però vulgues que no molta gent té opinions preconcebudes que van dins d'un pack. I a gent, com jom, que tant podem anar a veure una pel·li comercial per entretindre'ns com anar a l'Albatros a veure cinema d'arte y ensayo acabem rebent pels dos costats. I no és broma, si vaig a veure segons quines pel·lis n'hi ha gent que es burla de mi, si vaig al Lys a veure l'última de Tom Cruise eres tu la que em diu alguna cosa.
    Prefersic estar enmig i fer-me jo les meues opinions de les coses que veig, i no opinar allò que se supose que he d'opinar.

    ResponElimina
  3. Fran, cari, dir que no t'acompanye a vore una pel·li d'eixes no és criticar-te.

    En cap moment no he dit que tal persona no té ni idea de cinema per dir que li agrada X-men.

    Continues tergiversant.

    ResponElimina