Ressenyes

dimarts, 20 de desembre de 2011

Llibres / Pyonyang



He de confessar que no he sigut mai massa de còmics; llevat de les darreres lectures, els referents més propers que hauria de citar ara i ací són els inoblidables Mortadelo y Filemón. Des d'aquells dies d'estiu en què devorava les història de la TIA i la SOBRINA i el professor Bacterio, fins el següent còmic que vaig llegir poden haver passat vora vint anys -pam amunt pam avall, ja se sap.

I per què em va donar per llegir còmics? No ho recorde bé, però la resposta jaurà entre voler tenir un posat a la moda -per ser més moderno, vull dir- i les recomanacions d'algunes persones, entre elles Aina que em va recomanar alguns que he llegit -Maus- i altres que, i no hi ha cap excusa- encara no, com Persépolis.

El còmic -o novel·la visual- de què parle ara, però, no em va arribar de la manera convencional -regal o curiositat malsana- i, de fet, quan la meva germana em va donar aquell paquetet embolicat amb paper de l'FNAC com a regal de Nadal -crec- no sabia què hi podia haver: en obrir-lo vaig veure un còmic i unes lletres que deien "Pyonyang". Un còmic? Me l'ha recomanat Jaume -el meu cunyat- espere que t'agrade.

I com que les coses que paguen la pena passen així, sense esperar-les perquè d'alguna manera que paguen la pena és en gran mesura perquè no esperaves que hi foren a la teva vida i d'alguna manera aquella cançó, aquell llibre, aquell rom en coca-cola amb aquella persona que no esperaves beure o, en aquest cas, aquell còmic que de cap forma esperaves a la teua vida et canvia, de manera lenta i imperceptible la cosmovisió.

No exagere si dic que aquest és l'efecte que Pyonyang va tenir en mi. Però, què és Pyonyang? És l'obra -còmic o novel·la gràfica, ja ho he dit- de l'autor canadenc Guy Delisle en què l'autor ens narra el seu viatge al país més hermètic -m'havia sortit claustrofòbic i sí, aquesta també li escau- del món; Corea del Nord.

El còmic ens narra de manera autobiògrafa el parer que Delisle va tenir en haver de viatjar per qüestions de treball a Pyonyang. És per tant una obra de contrastos; la visió de l'occidental que no pot entendre com ALLÒ és possible.

El llibre té un clar paral·lelisme amb 1984, d'Orwell; tot i que, si en el cas d'Orwell el que pretenia era crear una distòpia que alertara del perill dels règims totalitaris, l'obra de Delisle ens narra els efectes reals d'aquelles alarmes d'Orwell, i per això és més impactant l'obra d'aquest darrers, perquè per molt surrealistes que són les situacions -l'autor no pot anar sol sense el seu “guia”, o per exemple, viu a un gratacels on només hi ha ocupada una planta- ens les creiem totalment certes i reals.

I, en part, el gran mèrit de l'autor és tractar el llibre com un llibre de primeres impressions, com si ens estigués narrant allò que pensarien uns hipotètics extraterrestres que visitaren la Terra i hagueren de narrar els nostres hàbits. Això sí, amb una ironia i un sentit de l'humor extraordinari.

Perquè el llibre dóna per a riure de ben grat quan el protagonista, per exemple, intenta raonar amb un guia d'un museu -a major glòria del molt Estimat Líder- que és físicament impossible que el seu King Jomg Il haja escrit 10.000 llibres. Rius i molt, i després de riure bé l'angúnia colpidora -i culpabilitzadora- de tenir, encara, un règim tant extemporani viu i ben viu i armat i ben armat, apuntant els seus míssil nuclears.

Obra molt recomanable, i per tant recomanada, per a tots aquells que vulguen endinsar-se en el món de les novel·les gràfiques; i gaudir amb una obra de gran qualitat que té la gran virtut de fer-te reflexionar profusament, això si, sense parar de riure.

Cap comentari:

Publica un comentari