Ressenyes

diumenge, 11 de gener del 2009

Entre llibres (m'he fet vell)...

Darrerament he hagut de fer un exercici d'abstracció i recordar com em vaig iniciar en el món universitari; bàsicament es tractava d'exposar el meu cas com a exemple negatiu -de com no s'ha de triar una carrera- a una classe del CAP. Algun dia contaré la història...

Però el que m'ha vingut al cap és que m'he anat fent vell entre llibres. Dissabte mentre els meus amics deien que se n'anaven a fer-se'n una jo clamava i reclamava que em dugueren a casa perquè m'havia d'alçar ben matí per estudiar. Ells no semblaven recordar que quan eren estudiant feien igual o pitjor...

Venia a dir-ho perquè em vaig adonar que he viscut els dos moments extrems: quan vaig acabar Turisme vaig ser el primer en incorporar-me al món laboral i amb les butxaques ben plenes d'euros no entenia per què els meus amics es quedaven a casa per estudiar i jo no tenia ningú amb qui eixir quan els meus dies lliures coincidien amb les seues èpoques d'exàmens. Ara, però, en ser el darrer en acabar, Catalana, i veure com tots estan ja al món laboral o incorporant-s'hi no entenc que no entenguen que si tinc exàmens no puc eixir. Afortunadament, com em veuen pobre i dissortat em conviden a cubates per sadollar les meues penes.

La primera vegada em vaig veure massa jove com per a no seguir estudiarnt ara massa vell com per a estar, encara, amb crèdits entre les mans. No dic, però, que vulga apartar-me'n del món acadèmic, sinó que necessite un temps higiènic, prudencial, per fer un breu parèntesi i no fer res massa seriós.

I és que quan s'encara per vuitena vegada consecutiva l'època d'exàmens de gener-febrer, massa coses pesen com per no tenir-les en compte...

3 comentaris:

  1. I seràs tot un mestre de valencià.

    ResponElimina
  2. L'etern problema: quan estudies tens molt de temps i poques peles; quan treballes, tens peles, però poc de temps. I no és fàcil trobar gent que treballe i vulga eixir entre setmana o gent que estudie i entenga que te'n vas aviat a dormir perquè l'endemà has de treballar. El punt mig és una utopia.

    ResponElimina
  3. Crec que enguany ha sigut un canvi brusc per a tots. Dóna igual que seguisques estudiant la carrera, que faces el màster, que treballes en acadèmies... el cas és que ens hem desperdigat, repartit pel món i ara és estrany estar sol.
    Sempre podem superar aquesta nova etapa simulant cafés de teatre.

    Besets

    ResponElimina