Escric perquè feia temps que no ho feia. Ni al blog no al fotolog, que definitivament done ja per mort per molts motius. Els sabem i els entenem i sobren paraules.
Portava un parell de setmanes pensant en engegar amb una certa seriositat el blog, escriure amb freqüència i totes eixes coses. Però sorgia sermpre un problema: sempre he pensat que un blog ha de ser d'alguna cosa.
No em valen els blogs, generalment, d'una persona. Necessite que el blog siga d'un mestre, d'una traductora, d'un escriptor o sobre llibres.
I no sabia sobre què era el meu.
I també vaig decidir que si sóc alguna cosa és un estudiant. I més trist encara, un estudiant que veu com de manera imminent passarà a ser un professor.
La tragèdia és tam gram que sobra comentar-la.
I sobre això versarà el meu espai.
Passar a ser professor no és trist, tu pensa en la nòmina a final de mes... Hehehe!
ResponEliminaA mi em sembla, tot i el que dius, que el teu blog estava molt ben enfocat!
Besets.
Bé, després de vore-ho tot de manera més relaxada, compartisc els fons, tot i que no les formes. Però realment em va ennervar tant de judici, hehe. Sobretot venint d'un filòleg (de llengua destinació), amb qui sempre tenim una espineta clavada...
ResponEliminaConstantment lliurem batalles amb els experts en llengua origen, i d'altres amb els experts en llengua d'arribada. I ja et puc ben assegurar que no és gens fàcil haver de prendre certes decisions... Les crítiques plouen igualment!
No sé fins a quin punt tindrem més coneguts en comú, però en tot cas, estem a una mitjana de 6 persones de connexió, com diu una teoria que rutla per ahí...
Tampoc no compartisc allò de la finalitat del blog, però bé, el teu estava bé i compaginava bé les dues (o dos! xD) vessants, no?
Llàstima que el fotolog s'haja quedat, definitivament, en Samantha i els carrers...
Ens vem!