Memoria de mis putas tristes
No negaré que el llibre l'he llegit perquè poc més que el regalaven amb un diari de hui, no entrava dins de les lectures pendents, però una ocasió com aquesta cal aprofitar-la.
Havia sentit males crítiques, que el millor del llibre acabava quan llegies el títol, però, sobretot, havia sentit parlar d'una polèmica sobre el masclisme del llibre -o canviant de perspectiva, crítiques femisites al mateix. També crec recordar que algun país l'havien censurat.
És per a tant? No, rotundament no. El llibre es deixa llegir. Té, si es vol, alguns punts entretinguts. Poc més. És pot llegir, sí. Però no és el millor de l'autor, supose; i dic supose perquè de Gabriel Garcia Marquez sols he llegit -a falta de les 60 pàgines finals, Cien años de soledad.
La polémica, supose, que era previsible i tots els meus respectes cap a un home que vol provocar amb la seva literatura: un llibre que comença amb El año de mi noventa cumpleaños quise regalarme una noche de amor loco con una joven virgen ja marca quin serà el fil de la lectura.
Com que tampoc sé què més dir d'aquest llibre, veurem si en les pròximes entrades millora la meva capacitat crítica.
De part de la lectora sense criteri ni capacitat crítica: a mi el llibre m'agradà. M'agradà el protagonista, tan tendre i tan humà, i també com somia a la jove al seu costat. D'este home et recomane Crónica de una muerte anunciada i Ojos de perro azul (hi ha un parell de relats molt guais), és el que més m'ha agradat d'ell.
ResponEliminaEi Francisco! No sabia que tenies blog, l'he trobat a l'entrar al de Mude. Ara ja ho sé, i podré vindre a llegir-te. Jo sobre el tema he de dir que només he llegit Cien años de soledad, i em va agradar molt. Feliç any nou! a vore si quedem i fem un cafenet ;)
ResponEliminaA mi el llibre m'ha agradat. Diuen que no és dels millors de l'autor i m'ho crec, però tant de bo tot el que es publica al PV tinguera la mateixa qualitat.
ResponElimina